No fa
ni una setmana que acaba de sortir el darrer llibre de poemes de
Natalia de Barbaro. Amb un títol ben simple, però ple de
significat, Teixit. Aquest és un dels poemes que hi podem trobar.
***
Era tan
llarg el trajecte que es van adormir.
Ni es
van despertar pensant que no els portava
a casa.
Que no giraria on s’ha de girar.
Seguiré
recte i continuaré fins que m’aturi.
Obriran
els ulls en un altre lloc.
Un fum
blanc domina en silenci la carretera. S’arramben
als vorals els cossos dels animals. Ells dos somien com si premessin
alguna
cosa, amb força i tendresa, com si fos per sempre.
Quan
obrin els ulls, seran en un altre lloc, seran uns altres.
Comentaris