29 de set. 2016

Cau la pluja rere la finestra

El tercer poeta amb qui vam compartir la taula rodona ahir sobre poesia polonesa contemporània era Tadeusz Dąbrowski. Ahir mateix sortia el seu darrer llibre de poemes a l'editorial a5, però aquest poema pertany a un llibre anterior.



***

Cau la pluja rere la finestra. En una altra part de la ciutat
cau un home a la vorera. En algun lloc del món,
d'uns llavis surt i cau una paraula que canvia el curs
de la història. En aquell mateix moment de milions de llavis
surten i cauen paraules insignificants i compensen
aquella altra primera. A l'ast, el pollastre va fent tombs.
En el llitet fa tombs la nostra felicitat a través del seu somni.
Els nostres cossos tomben i esdevenen cendra. La nostra vida
succeeix a cada moment en cada una de les paraules.

26 de set. 2016

1943: Werner Heisenberg visita Hans Frank a Cracòvia

Demà a Madrid, i penjaré el poema del tercer poeta que participarà en les trobades. Però avui, a Mallorca, on farem una lectura amb Adam Zagajewski en el marc del projecte Habitació 2016 que han endegat Biel Mesquida i Sebastià Perelló. Serà a les 19.30 a l'Estudi General Lul·lià.
Una de les normes del blog per a mi era que no posaria poemes d'autors dels quals publicava les traduccions ja en llibres, amb l'excepció de quan sortia un llibre nou. Sé que l'he trencada en alguna ocasió, molt puntual. I també ho faré ara. De fet, el poema que poso aquí ja va aparèixer en una petita publicació en ocasió dels Dilluns de Santa Mònica, l'any 2014. Hi he introduït alguna lleugera modificació. Pertany al darrer llibre de Zagajewski, Asimetria, és un poema que em va colpir en la seva primera lectura, i que agrupa una sèrie d'elements que han fet de Zagajewski un dels poetes contemporanis més admirats.

1943: WERNER HEISENBERG VISITA
HANS FRANK A CRACÒVIA

Una visita difícil, encara que les partícules elementals
mai no van comentar aquells esdeveniments.
Hans Frank, subtil coneixedor de l’art, assassí,
va ser company de classe del seu germà gran
— els unia l’afició per la música.
No es trien els germans, ni els seus companys.

El va estranyar una mica que Frank triés
el castell reial per tenir-hi la seu.
Els vianants dels carrers li semblaven tristos,
es movien com titelles negres,
allà dalt, núvols color lila i silenciosos,
a baix, la ciutat com un mirall mat.

Era desembre, un mes mat.
Les partícules elementals callaven.
Va fer una conferència (sols per als alemanys).
No podia entendre aquells núvols,
aquell mirall, per sort ben aviat el van acaparar
altres preocupacions: la seva pàtria cremava.

Aquells carrers foscos no eren la seva pàtria.
Els arbres sense fulles, el fred, les dones enfonyades
en bufandes i mocadors –potser només era un somni.
En la seva autobiografia no va esmentar aquell episodi,
al cap i a la fi no tenia importància. El que és mut
que romangui mut. Això era el que pensava.

23 de set. 2016

Balneari

Un altre dels poetes amb qui compartirem taula la setmana vinent a Madrid és Jakub Kornhauser. Una de les últimes grans alegries és que amb el seu darrer llibre, el primer en una editorial que tenia una distribució més àmplia, va guanyar el premi de poesia Wisława Szymborska. Aquest poema és una mostra de la particular poètica de Kornhauser. 


BALNEARI

Al soterrani del balneari guardaven pomes i patates. Els radiadors eren blaus, i la vella senyora K., que tenia la clau, vivia en una casa de fusta. Havíem de robar unes quantes patates perquè l'hivern era molt rigorós. La senyora K. desava la clau en una lleixa vora el forn. Tenia dos gats. Semblaven immensos i s'asseien a taula. No vam trobar la clau, per tant ens vam passar l'hivern menjant matsà seca. Al costat del balneari hi havia hagut un forn de pa. El seu propietari se n'havia anat feia ja molts anys, però no va repintar el rètol de «Bäckerei». Els gats vivien al bany i pel que sembla no deixaven entrar la senyora K. 

22 de set. 2016

A la caverna

La setmana vinent serà una mica intensa, viatges a Mallorca i a Madrid i trobades amb poetes polonesos que he anat traduint aquests anys. Una de les trobades serà amb, entre altres, el poeta Tomasz Rózycki, de qui ja va sortir en castellà el seu llibre Kolonie. Aquest poema pertany al llibre de poemes (el més extens fins ara) que publicarà ben aviat a Polònia.

A LA CAVERNA

I nosaltres no tenim la mateixa nacionalitat,
fixem-ho d'una vegada, hi ha una certa tria,
l'amor no humà d'un gos pels símbols de la llengua,
per una cascada de consonants, un petit símbol d'estranyesa,

un tatuatge, sí, que s'omple de sang al vespre,
i que només és visible sota una llum adequada:
és com amb l'amor, això és el més bell,
el que el fa invisible per a la bèstia de la nació.

Per a aquella bèstia d'un ull que respon:
Ningú, res, mai, a ningú, d'enlloc i de ningú.
En el lloc on havíem portat l'amor
floreix un pomer. Miràrem allí com queia,

coixejava, i finalment s'enlairava per passar a ser
tot d'una un llampurneig en l'èter. Vas dir: anem.
El vent com un mocador humit arrencà l'alè dels pulmons
i va escatar les arrugues d'un riu que feia un revolt.

13 de set. 2016

De llindar...


Des de ja fa un temps tinc la sensació que ja ho he dit tot. Un temps que es va allargassant de manera inexorable, ferma, impietosa. Tot el que volia dir, dir-me, està recollit en els poemes que he escrit.