29 de març 2016

En els límits (III)

III

Deixa enrere el dia que s'enfonsa
amb els camins vers la tardor, els arbres,
les teulades, vés-te'n, avança't al vent

com un incendi de turons i
no et giris sobre la teva ombra aferrada:
viure és allí, al davant, el que encara manca

al teu alè per esgotar el camí -
heus aquí el que em cantava la veu blanca
de la nit, heus aquí, amor meu, heus aquí

el que he fet i com he mort.

26 de març 2016

En els límits (II)

II

Amor, vas dir. Jo vaig sentir marges,
ginestes, passarel·les. Els teus ulls resistien.
Només calia travessar el llindar,

vessar el cos i que l'amor fos d'aigua
viva i no com aquí llac per on volten
peixos i ofegats, el cel, els núvols

les belles promeses. Queda't, vas dir.
Jo veia morir els homes a les barreres
lluitar com un blau foradat per la tempesta

els seus braços inquiets, les seves ales d'Ícar.

24 de març 2016

En els límits (I)

El primer poema d'un petit cicle de Guy Goffette.

EN ELS LÍMITS

I

Hem cregut molt temps que n'hi havia prou
d'allargar el braç per tocar el cel
i portar per la corretja el vell horitzó

tant temps que el gest roman en nosaltres
en veure una dona a l'alba sorpresa
rentant en les seves llàgrimes el dia i la nit

ja que al final només en queda l'ombra
per afaitar al fil de l'amor
els nostres cossos desplomats a l'habitació amb

el cel com una mitja en el parquet nu.

20 de març 2016

Societat Musil


"Cuando Musil volvió a Viena sus amigos formaron una Sociedad Musil, cuyos miembros se comprometían a aportar cada mes una determinada cantidad con el fin de que él pudiese trabajar tranquilo en El hombre sin atributos. Musil conocía la lista de los miembros y hacía que se le informase sobre si entregaban puntualmente las cantidades que les correspondían. No creo que se sintiese avergonzado por la existencia de tal sociedad. Opinaba, y con razón, que esa gente sabía lo que estaba en juego. El hecho de que se permitiese a alguien contribuir a esa obra era para este una distinción. Hubiera convenido que se hubiera apuntado más gente. Siempre tuve la sospecha de que él consideraba esa Sociedad Musil como una especie de orden. Ser aceptado en ella constituía un alto honor, y yo me preguntaba si Musil habría excluido de tal orden a sujetos mediocres. Se necesitaba un sublime desprecio del dinero para seguir trabajando, en tales circunstancias, en una obra como El hombre sin atributos. Cuando Hitler ocupó Austria aquello se terminó, ya que la mayoría de los miembros de la sociedad eran judíos."


Elias Canetti, El juego de ojos, (III volum de la seva Autobiografia), trad. Andrés Sánchez Pascual, Mondadori

Si no hagués escrit res més, Canetti hauria passat igualment a la història de la literatura amb aquests tres volums en què no només ens explica la seva vida, sinó que és tot un fresc on els personatges destaquen amb una força impetuosa. 

11 de març 2016

La mente cautiva


Ja fa més d'un mes que ha aparegut aquesta nova traducció, però encara no havia tingut temps de poder-la penjar aquí al blog. Sí, sembla autopromoció, bé, no ho sembla, ho és, ras i curt. Però malament aniríem si no estiguéssim contents d'allò que fem, del que es publica. I tenir l'oportunitat de seguir traduint un llibre de Czesław Miłosz, qualsevol llibre d'aquest gran autor, una de les figures més grans que ha donat la literatura del s. XX, és sempre un bon motiu per celebrar-ho. Encara que el llibre sigui d'un pensament fred, que penetra com un bisturí, i que et deixa glaçat a moments. La ment captiva, és cert, la ment que cau sota la influència del poder, de la manipulació, un encanteri difícil de trencar. I passen els anys, han passat els anys, i nosaltres només fem petites passes seguint un cercle invisible que ens du un cop i un altre al mateix lloc.
Aquest llibre va aparèixer en castellà per primer cop l'any 1981, en una traducció indirecta partint del francès i de l'anglès, segurament. Ara, el text és traducció directa del polonès. 35 anys i el llibre ens segueix apel·lant.