26 de set. 2016

1943: Werner Heisenberg visita Hans Frank a Cracòvia

Demà a Madrid, i penjaré el poema del tercer poeta que participarà en les trobades. Però avui, a Mallorca, on farem una lectura amb Adam Zagajewski en el marc del projecte Habitació 2016 que han endegat Biel Mesquida i Sebastià Perelló. Serà a les 19.30 a l'Estudi General Lul·lià.
Una de les normes del blog per a mi era que no posaria poemes d'autors dels quals publicava les traduccions ja en llibres, amb l'excepció de quan sortia un llibre nou. Sé que l'he trencada en alguna ocasió, molt puntual. I també ho faré ara. De fet, el poema que poso aquí ja va aparèixer en una petita publicació en ocasió dels Dilluns de Santa Mònica, l'any 2014. Hi he introduït alguna lleugera modificació. Pertany al darrer llibre de Zagajewski, Asimetria, és un poema que em va colpir en la seva primera lectura, i que agrupa una sèrie d'elements que han fet de Zagajewski un dels poetes contemporanis més admirats.

1943: WERNER HEISENBERG VISITA
HANS FRANK A CRACÒVIA

Una visita difícil, encara que les partícules elementals
mai no van comentar aquells esdeveniments.
Hans Frank, subtil coneixedor de l’art, assassí,
va ser company de classe del seu germà gran
— els unia l’afició per la música.
No es trien els germans, ni els seus companys.

El va estranyar una mica que Frank triés
el castell reial per tenir-hi la seu.
Els vianants dels carrers li semblaven tristos,
es movien com titelles negres,
allà dalt, núvols color lila i silenciosos,
a baix, la ciutat com un mirall mat.

Era desembre, un mes mat.
Les partícules elementals callaven.
Va fer una conferència (sols per als alemanys).
No podia entendre aquells núvols,
aquell mirall, per sort ben aviat el van acaparar
altres preocupacions: la seva pàtria cremava.

Aquells carrers foscos no eren la seva pàtria.
Els arbres sense fulles, el fred, les dones enfonyades
en bufandes i mocadors –potser només era un somni.
En la seva autobiografia no va esmentar aquell episodi,
al cap i a la fi no tenia importància. El que és mut
que romangui mut. Això era el que pensava.