30 de set. 2015

Traductors del món

Avui és el dia del traductor, o això diuen. Ah, mira, em penso que jo també en sóc, de traductor. O això em sembla. Estic treballant en una traducció, com cada dia, i m’arriba un correu de promoció de llibres. És d’una plataforma de llibres electrònics polonesos. L’encapçalament diu “Títols forts per al dia del xicot”, ah, mira, a Polònia tenim el dia del xicot, el dia del xicot i el dia del traductor. Però els llibres són per al dia del xicot. I segueix el correu: “Literatura forta per a homes autèntics”. Ui, que malament que estem aquí. Em penso que tardaran segles encara a fer desaparèixer el masclisme i aquesta visió patriarcal. Però bé, m’allunyo del tema. Algun lector sap quan és el dia del músic? El 22 de novembre, Sta. Cecília. Fins fa un moment, jo no ho sabia, i ho he buscat per pura curiositat. Potser els músics sí que ho saben. Com els traductors saben que hi ha el dia del traductor, o això vull creure. Però després, poques persones més ho saben, i no en tenen cap necessitat, perquè aquest dia, com tots els altres dies, els DES (dies d’efusions sentimentals) o els DPPM (dies per les professions menystingudes) – és que això de les sigles últimament veig que funciona molt bé en diversos àmbits – o els DMPNNC (dies de les malalties per a la nostra neteja de consciència) i podríem seguir i seguir amb la llista de dies, acaben fonent-se en el no res, en un record. Valoro, i molt, que es facin activitats, que s’intenti fer més visible la figura del traductor, però descregut com sóc, molt em temo que això té una incidència molt petita. Dies com avui es podria dir quina és la situació laboral, i en quines condicions treballem. Sí, ja sé que molt bones, no sortim de casa, estem davant de l’ordinador, ens posem el facebook, la musiqueta, quan tenim gana anem a la cuina, coi això no és un professió, és una droperia dins el mercat laboral. No, no em refereixo a aquestes condicions. També se’m pot dir que em dediqui a alguna altra cosa. Sí, però hi ha un problema, no puc viure sense el llenguatge, sense passar entre llenguatges. Per tant, avui, com tota la resta de dies, feliç dia de feina als traductors. 

24 de set. 2015

Lliçons de natació

Un altre poema de Wioletta Grzegorzewska.


LLIÇONS DE NATACIÓ

No tenia encara sis anys quan el pare
em va donar les primeres lliçons de natació
llençant-me de la barca al mig del llac.
- Sols els forts aguanten – em va dir
quan en vaig emergir amb els llavis lívids i
uns anys després ell va morir en aquell mateix llac.

Després de la seva mort, vaig anar a viure a una illa
que d’aquí a cinc-cents anys ja no serà al mapa.
No puc adormir-me quan hi ha els temporals de setembre.
Quan les algues segellen els penya-segats, el vent desenganxa
de la terra els camps d’espígol; m’ofego i ressuscito.