30 de jul. 2015

I els llibres?

Els que hem crescut acostumats a tenir llibres al voltant, a comprar-los (primer buscant totes les maneres de poder-los rebre, els aniversaris, les festes, estalviant tot el possible, i finalment, ja d’una manera quasi compulsiva), a anar-los passant d’aquí cap allà, a classificar-los, acumular-los a les prestatgeries, a admirar-los per la meravella de les cobertes, per la meravella de la tipografia, a odiar-los per la sapastreria de les horroroses cobertes, per la tria desastrosa de la tipografia, perquè l’editor no ha deixat espais, a estimar-los perquè es lligaven a moments de la nostra història (llegia Hrabal quan mon pare era a la sessió de quimioteràpia, no se m’acut millor manera d’intentar fer burlar la mort, cada mort absurda), i acostumats a tenir-ne una radiografia de la seva posició en totes les habitacions possibles, tots aquests, tots nosaltres que després ens hem acostumat també a la lectura electrònica, al lector (que no a la tauleta o a l’ordinador) i diem que sí, que és pràctic, i tot plegat, és segurament perquè tenim encara en la ment la memòria física del llibre, de l’objecte. I si aquesta memòria desapareix, potser no és l’objecte que tant es venera el que es veurà afectat, sinó que en sortirem afectats nosaltres i aquesta porció de la realitat que semblava formar part de nosaltres.

29 de jul. 2015

Una noia de tretze anys al Gulag, 1950

Wioletta Grzegorzewska va néixer l’any 1974 al poble de Koziegłowy, a Silèsia. Ha estudiat filologia polonesa. Des de l’any 2006 viu a Anglaterra,  a l’illa de Wight. Ha publicat cinc llibres de poemes i l’any 2012 un volum de proses que ha estat molt ben rebut per la crítica.


UNA NOIA DE TRETZE ANYS AL GULAG, 1950

Ens van portar atapeïts com clofolles.
He perdut ma germana i l’horitzó rere els Urals.
A la barraca vaig intentar fer una sopa:
vaig fregar amb merda d’ovelles
les fulles glaçades de l’agrella,
vaig fondre la neu sota la pellissa
perquè no sé aquella cançó kirguisa
que fa revifar el foc a la fusta i a la pedra.

Balla, espurna, foragita la glaçada i el tifus,
desperta ma mare amb un remei de donzell.

15 de jul. 2015

Quadern de càlcul

Jerzy Jarniewicz acaba de publicar un nou llibre, amb el títol d’Aigua a Mart (Woda na Marsie), un dels més bellament editats per Biuro Literackie. Un llibre dens, ple de referències a la quotidianitat, a la cultura popular i a la història, amb els jocs del llenguatge a què té acostumats els seus lectors, amb un humor corrosiu. Un llibre que té la marca del seu autor, inconfusible i ja del tot necessari en el panorama de la poesia polonesa contemporània.


QUADERN DE CÀLCUL

“No, no conec ningú a qui hagin
penjat o afusellat en una paret
com aquesta” – li vaig dir sincerament
a la noia de la nostra escala, perquè sé que la mort
a les muntanyes o un accident de trànsit per a ella
no compta. No et diré res, noia
de l’escala. Tinc el cor com un colador i la boca
deserta, m’adono i arriba fins a mi tan ràpid
com una bala. Amago les mans
rere l’esquena, perquè estan suades, i noto com
les llepa un gos de cinc caps. Comença a fer calor,
el gratacels com una pancarta comença
a onejar, de reüll comprovo on
s’ha amagat el franctirador. És en cada pis, en cada
finestra del bloc. Quan passarà comptes? Què
compta? Què em tindrà en compte?

14 de jul. 2015

Prestatgeries

Michał Książek (1978) és ornitòleg, especialista en estudis culturals i també guia de Sibèria. L’any 2013 va publicar el llibre Iakutsk. Un diccionari local. Un llibre completament atípic i fascinant en què utilitza una llengua pròpia. Després, l’any 2014, publica el llibre de poemes La ciència dels ocells, que ha estat molt ben rebut per la crítica. Per aquest darrer llibre ha rebut el premi “Silesius” de poesia en la categoria de debut, i està nominat al premi Nike.


PRESTATGERIES

M’agraden les prestatgeries.
Aquestes senzilles regles
que, en seguir-les, em fan
recórrer els lloms dels llibres.

Cada prestatge, un horitzó:
Iacútia, Sibèria,
Manxúria, la Xina,
i la pols com en els camins.

La geometria i geografia seves
són l’únic ordre
en la realitat,
que és un campament.

La seva topografia fa
que mai no vagaregi:
entre les quatre parets,
entre les quatre direccions.

És comprensible
que els mapes hi estiguin tan bé.
En llegim les llegendes,
els camins no surten del prestatge.

Les muntanyes hi estan ben assentades,
en aquesta fusta envernissada,
els rius mai
no es desborden.

Ah, si les pogués alçar!
I endur-me les prestatgeries
de viatge.