Fa uns quants
dies va aparèixer a la xarxa el número 2 de la revista Cuaderno Ático, que
dirigeix de manera excel·lent Juan Manuel Macías. El gran poeta i traductor és també
tipògraf, la qual cosa es fa notar en l’acurada presentació de la revista. Des
d’aquí el meu agraïment. Col·laboro en aquest número amb 5 poemes propis que
vaig traduir al castellà (al número surten en les dues versions). És curiós
això d’autotraduir-se, l’autotranslació com en diuen els teòrics. Entre
aquests, les opinions són ben diverses. Des del que diu que no són realment
traduccions, perquè el traductor, en ser ell mateix l’autor, pot tenir més
llibertat en la recreació dels poemes, fins al teòric que diu que són les
traduccions més autèntiques. No estic d’acord ni amb els uns ni amb els altres.
Sempre depèn del text, de les estratègies, del propi traductor-autor. Però d’una
cosa sí que estic segur, són les traduccions més difícils de fer i, molt
sovint, són les que produeixen un grau més alt d’estranyament vers la pròpia
poesia, vers un mateix. Si en voleu llegir els poemes, aquí en teniu l’enllaç. I
també hi ha la possibilitat de baixar-se tota la revista en format pdf. No cal
perdre’s, sobretot, la resta dels textos, escrits per una nòmina important d’excel·lents
poetes.
NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és
Comentaris