31 de maig 2012

Del bloc de notes: Passeigs de gener (iii)




TERCER

Petjades d’animals a la neu; adaptar-s’hi, copsar
el ritme marginal, el trot irregular de la respiració
que s’allunya, espolsa les fulles, els cristalls de gel,
l’espessor del boscatge, desapareix en la llunyania,
es buida en la pròpia pell, la closca. Trobar-hi
el jo transformat, l’aclarida de sobte abandonada,
els nusos trets de les mans; i aquests llums a la badia
que es disposen en una sèrie de la qual construeixes
la forma de l’absència. Dos ulls fixos
en tu des de l’abisme del pou, del bosc,
en alguns racons entre els arbres,
en la pell negra de la fageda.
I sols aquest crit en el nucli de les coses,
en algun lloc dels joncs, sota la superfície de l’aigua,
allí on els ullals s’enfonsen en el cos
que no pots espolsar en aquesta carrera
amb la qual de sobte et fons del tot.

25 de maig 2012

Del bloc de notes: Passeigs de gener (ii)




SEGON

La superfície glaçada de l'estany.
Dos bedolls en un fons de cel groc.
Què més es pot demanar?
En una mirada
un sender i la rugosa inscripció del portell.
Una mica més enllà, l'aspra vesprada
amb totes aquelles postes successives
que se succeïen quan tornàvem a casa.


21 de maig 2012

Del bloc de notes: Passeigs de gener

Segueixo amb la petita revisió d'autors d'aquesta zona d'Europa que pertanyen a la generació dels nascuts a principis dels anys 70. Una altra de les figures a tenir en compte és el poeta polonès Jacek Gutorow. En presento un cicle de poemes que pertany a la seva darrera producció.



DEL BLOC DE NOTES: PASSEIGS DE GENER


PRIMER

Hivern. Les estrelles retallades al cel
no es reflecteixen al llac glaçat.
Així podria ser el final del dia
evocat amb un moviment.
Brea solidificada del vespre, fang gris
i un caos d'arrels; camps terrosos
tensats fins a l'horitzó. Verdor sota el gel,
lletres impreses que passen a la tipografia
del cel al foscant, amb vent i ones
immòbils, dèbils. I en tot això
una blancor laminada, un brillant jardí
moblat, ferro forjat de la bardissa.
No ha quedat massa cosa del novembre:
alguns tolls, una trena de branques
negres. A penes de perfil, perquè sota
la lluna plena hi ha finestrals alts
amb olor d'espelmes i d'avets. I el cruixir
de la neu busca una freqüència per a si mateix
quan vas per un marge tan ample de bosc
i poc et queda excepte una glopada
freda d'aire que té uns quants anys.