CINQUÈ
Al final només queda el vent i la neu.
El vent i la neu cuiden els seus petits.
Penjants, penjolls, esmolats i cristal·lins
En una cursa estèril sobre el propi eix.
Al final només queda el vent i ala neu.
El vent bleixant i la neu en les roderes.
L’ull arriba primer
sense deixar rastre
en l’aire ferrós
ple de tarquim, d’estelles
que avancen en espiral,
com abandonades
al vent. I la neu
esbufega,
s’obtura i es queda cega
en ple camp
ramificat
fins a la vora, l’osca.
Tot evocats,
donen foscor,
una drecera
de l’ull.
Comentaris