23 de gen. 2011

Retorn

No hi ha literatures grans ni literatures petites. Això són conceptes de mercat, conceptes relacionats amb el paper econòmic, social, polític dels diferents països. Independentment de la llengua en què escriguin, hi ha poetes que excel·leixen en cada una de les seves obres. Un d’ells és l’eslovè Marjan Strojan.


RETORN

Això voldria mostrar-te, dic,
quan ens deturem al camí sobre la vall.
Faig visera amb la mà, sota nostre,
entre els rius serpentejants i els camins,
pels senyals dels camps i pels diminuts
signes d’admiració dels campanars en masos
allunyats vessen parts d’una crònica del sol,
como una part del cel. Et mostraré
un esparver en el vol, que amb un tremolor quasi
imperceptible volta les columnes de l’aire
càlid cada cop més alt, fins que no s’anivella
amb la mirada de la planura.
En la profusa quietud
dels camps pasturen sobre nostre les ombres
tacades dels núvols, que no distingeixen
entre el riu, el camí i el bosc,
entre una fenedura i la pedrera
que s’ha endut mitja muntanya. S’estenen
en tots per igual, com llacs
d’un crepuscle translúcid, fins que
enfosqueix del tot. L’esparver és tot d’una
tan alt que en el fons negre
a penes es pot veure un punt
que hi desapareix, com si se l’hagués empassat
un abisme. El riu té una llum grisosa, ja no es veu
el poble. – Això voldria mostrar-te. – Què?

11 de gen. 2011

Dies

Aquesta tarda hi ha la segona presentació del darrer llibre de poemes de l’amic Michał Sobol, Naturalia. El llibre s’ha publicat en una petita editorial de Cracòvia, la qual cosa ha permès que se n’hagi fet una elaboració quasi artesanal. La imatge de portada és de l’artista i també amic Bogusław Bachorczyk. Aquest és un dels poemes del llibre, on mostra el tema constant de l’enfrontament entre el món rural i el món urbà.

DIES

Com si els dies tinguessin la seva pròpia història
i haguessin de ser prestats. Alguns eren
incomprensibles, misteriosos, altres
massa senzills per poder ser entesos.

S’havien de prestar a un interès elevat,
en un passat abstret en si mateix o en un futur
servicial que sempre prometia molt
però que no tenia una memòria massa bona.

Al capdavall, la tria de la millor opció 
s’ajornava. Duraven les negociacions. I els dies,
amb tot el que contenien, foren lleument diferits 
més enllà com una tanca amb els pollets.



8 de gen. 2011

Elements

Ja ho he indicat en alguna altra ocasió. La poesia de Jan Kasper em sembla una de les més sòlides en el panorama contemporani polonès. Malauradament, però, el reconeixement públic que té la seva poesia no es correspon encara amb els seus mèrits.


ELEMENTS

Una sendera deserta. Massa aviat
perquè hi passis.
Un terraplè de ferrocarril, un abocador de tristesa.
El món de la substància animada, incansable,
segur del seu significat, rere la boira.
Obertament, els ulls agrairan
aquest grapat de claror.
En el fons, potser existim per recordar
l’ombra dels verns en els marenys, les libèl•lules
baixant als joncs, els terrenys de granotes
que l’element de la fecundació ha visitat.

2 de gen. 2011

El primer dia

Després d’un descans una mica llarg, al blog però no a la feina, torno amb l’any nou a intentar reprendre el ritme. Comencem amb un poema de Mariusz Grzebalski.


EL PRIMER DIA

Per a Janek

Maldestre, intentant mantenir l’equilibri,
va venir i em va mirar de tal manera
que em vaig sentir del tot net.

El meu cos s’elevava,
l’aigua era cada cop més límpida,
fins que al final em colpejà la llum.

I, sabeu, des d’aleshores tot jo sóc llum.