Nikola Madžirov (Strumica, 1973) és un dels poetes macedonis més importants actualment i un dels poetes europeus que està aconseguint més reconeixement. Ha guanyat diversos premis internacionals i també ha participat en festivals de poesia arreu del món. Té tres llibres de poesia publicats més dos volums de tries de poemes. Va ser també responsable de l’apartat de poesia d’un dels projectes literaris més interessants, la institució cultural Blesok, que publica revistes i llibres tant en format electrònic com en paper, amb una selecció de poetes excepcional. Madžirov també és assagista i traductor.
QUAN ALGÚ SE'N VA
QUAN ALGÚ SE'N VA
TOT EL QUE HA ESTAT FET TORNA
En aquella abraçada del racó reconeixeràs
algú que se’n va a algun lloc. Sempre és així.
Visc entre dues veritats
com un llum de neó trement
en un buit vestíbul. El meu cor col·lecciona
cada cop més gent, fins que ja no són aquí.
Sempre és així. La quarta part de les hores
que estem desperts parpellegem. Oblidem
les coses abans de perdre-les,
el quadern de cal·ligrafia, per exemple.
Res mai no és nou. El seient
al bus està sempre escalfat.
Carreguem les darreres paraules com
andròmines per a una foguera a l’estiu.
Demà tot tornarà a passar igual,
la cara, abans que s’esvaneixi de la foto,
perdrà les seves arrugues. Quan algú se’n va
tot el que ha estat fet torna.
En aquella abraçada del racó reconeixeràs
algú que se’n va a algun lloc. Sempre és així.
Visc entre dues veritats
com un llum de neó trement
en un buit vestíbul. El meu cor col·lecciona
cada cop més gent, fins que ja no són aquí.
Sempre és així. La quarta part de les hores
que estem desperts parpellegem. Oblidem
les coses abans de perdre-les,
el quadern de cal·ligrafia, per exemple.
Res mai no és nou. El seient
al bus està sempre escalfat.
Carreguem les darreres paraules com
andròmines per a una foguera a l’estiu.
Demà tot tornarà a passar igual,
la cara, abans que s’esvaneixi de la foto,
perdrà les seves arrugues. Quan algú se’n va
tot el que ha estat fet torna.
Comentaris