digues-ho en la teva llengua
digues-ho en la teva llengua, vull sentir
com es doblega l’herba no segada sota el peu
d’aquest home
i com aquesta dona talla un all, una llimona,
com parteix una panotxa per la meitat
els sons, tindran la seva pròpia aspresa,
la seva suculència
anomena-ho, vull saber si saps cent paraules
per referir-te a les pupil·les dilatades
i als grans de la civada entre les dents
d’un nen que riu
i també com una nena a les escales de la catedral
de manera quasi imperceptible s’arregla
el vestit una mica tort
i al final ensenya’m el que més
ens interessa
els nostres dits errants
temorosos amb el puny a l’aire
en alguna cosa que podria ser el mànec
d’un ganivet o una castanya torrada
i que de sobte,
sense saber per què,
ha perdut
la forma i el pes
Comentaris