En entrades anteriors, hem vist poemes del darrer llibre de Jacek Gutorow. Fa molt poc que ha sortit una recopilació dels llibres que aquest autor ha publicat fins ara. Una trajectòria de 20 anys, amb 6 poemaris. Un treball pausat, amb excel·lents resultats. El poema que avui tradueixo pertany al primer llibre de Gutorow, publicat l'any 1997. S'hi pot veure una plena maduresa, sobretot en l'ús d'un discurs basat en l'epifania (encara que aquesta afirmació pot semblar una mica contradictòria) i també en la precisió del llenguatge.
AQUESTA CATEDRAL ÉS UN LABERINT D’ECOS I DE REFLEXOS MIRALLEJATS
Aquesta catedral és un laberint d’ecos i de reflexos mirallejats.
Aquesta catedral és un somni i no hi ha manera d’escapar-ne.
Assuaveix la carícia de la foscor, lentament,
segons els mots secrets de l’arquitecte.
Aquesta catedral és un silenci en què ens endinsem,
nascuts de nou, navegant.
I quan ens marquen el front amb la cendra, esdevenim
els ocells de la catedral, vencem la nit i les seves cataractes,
tan aviat com toquem el món dels desvetllaments.
I ens dispersem –ecos, reflexos –
sentim als cors la fredor de la pedra,
i contraiem la malaltia mortal de l’absència.
Aquesta catedral és un laberint d’ecos i de reflexos mirallejats.
Aquesta catedral és un somni i no hi ha manera d’escapar-ne.
Assuaveix la carícia de la foscor, lentament,
segons els mots secrets de l’arquitecte.
Aquesta catedral és un silenci en què ens endinsem,
nascuts de nou, navegant.
I quan ens marquen el front amb la cendra, esdevenim
els ocells de la catedral, vencem la nit i les seves cataractes,
tan aviat com toquem el món dels desvetllaments.
I ens dispersem –ecos, reflexos –
sentim als cors la fredor de la pedra,
i contraiem la malaltia mortal de l’absència.
Comentaris