28 de maig 2009

La lliçó de Tirèsies

Janusz Szuber


LA LLIÇÓ DE TIRÈSIES

1.

Quin és el futur que ens anuncia l’oracle?
Roures que parlen i gibrells augurals,
quin és l’horòscop que faran els ordinadors,
a qui els deixaran llegir fins al final?
A quin continent portaran els dofins 
a les ciutats sota les cendres d’uns santorins?


2.

El temps mesurat amb el degoteig de la clepsidra.
Pel monitor salta un punt lluminós. Qui has estat?
Un escrivent, tal vegada un macarró.
Ja no ho recordo. Vaig tocar les serps 
per ser una dona essent un home.
I vosaltres, incrèduls, us fotíeu de mi.


3. 

Poseu un òbol per a un bon viatge.
Poseu una màscara de llenç, un bandatge de salms.
A l’historial clínic escriviu: es va guarir.
Traieu les corretges als gossos electrònics
(que al bosc segueixin el rastre del napalm cremat).
Jo, cec, miraré la cara de la Gran Nit.

27 de maig 2009

Què és el camí

L’altre dia, escoltant la ràdio, vaig saber que ja se sabien els poetes nominats dels diferents països a la primera edició del premi “Europejski poeta wolności” (Poeta europeu per a la llibertat) que convoca la ciutat de Gdańsk. És un poema en què es presenten (per part dels traductors) diversos llibres de poemes en llengües que cada any canvien. Per a aquesta primera edició, que es resoldrà el 2010, formen part França, Xipre, Suècia, Sèrbia, Eslovàquia, Bielorrússia, Eslovènia i Polònia (que és el país convocant i, per tant, tindrà nominació en les edicions posteriors). Tota la informació, la podeu trobar aquí. Ha estat una alegria que, quant a Eslovènia, el llibre seleccionat hagi estat Feina i casa de Primož Čučnik.



QUÈ ÉS EL CAMÍ

Si no t’enredes en l’estupidesa,
s’hi va per aquí. Se surt del túnel,
en el pas entre muntanyes i s’obre el lloc
on voldries viure. Ho sabràs a l’acte.

Després, comença a fer pujada,
un munt d’esglaons, i enlloc cap ascensor,
de cap manera no se sap on porta.
Fins que baixa i veus que enlloc no du.

I et llances a aquest moviment circular.
Només treus la guia una sola vegada.
Fins que no trobes el lloc en el lloc,

quan t’adones del treball dels canvis. Quan,
si no t’enredes en l’estupidesa, pots mirar
des de dalt. Baixar en el moment adient. 

26 de maig 2009

Estudi al sol

Jan Kasper


ESTUDI AL SOL

                                                                       A Dagmara i a Dominika 

Les germanes K. al sol, en banyadors mullats.
Quinta essència de la feminitat que tot just apunta,
insegura de si mateixa com el món rere el vidre
buit del matí. Si visqués el seu pare, quina justificació
buscaria per a aquest estudi dels cossos de persones
que li foren sempre properes, sempre llunyanes?
Totes dues, de braços lleugerament enfosquits,
assecant-se en aquest sol agullonador, es pentinen;
a la seva esquena, herba, aigua, l’eternitat. Els desitjos
encara no s’han revelat del tot vius; els permeten ser
qui són i, per molt que s’hi esforcin, qui no seran.
Lliurades al seu saber incomplet, enmig de claredats
a punt de minvar mengen pa amb confitura de cirera.

25 de maig 2009

Nit

Wojciech Bonowicz

NIT

El poema
primer fa tancar-te.
No vol
que miris al voltant busquis
altres paraules
en altres poemes.

Seus al racó d'una pedra
embolicada 
com un full de paper.
Indefens resignat
no respires. El poema
no t'ho permet.

A la pedra un no es pot
moure fer servir
el llit el rellotge el mapa
i tota la resta
de la imaginació.

El poema
té la seva imaginació.
L'ha bastida en tu
i després s'ha tancat
per alliberar-se.

Has d'esperar
al raco de la pedra
en que algun cop lluu
la pols daurada de l'esperança.

Finalment el poema
s'obre. La pedra
et deixa anar: un full de paper
que comença a respirar.

24 de maig 2009

En algun lloc de la història

Veselko Koroman


EN ALGUN LLOC DE LA HISTÒRIA

Al matí, la família, el cel al voltant.
A la meva taula hi ha textos manuscrits,
Catul, fulles de paper no escrites.

Ho sé, demà serà tot això.
Un nou mes, gener, un nou dissabte.
Paraules meves en sentits tot just desperts.

I algú dubtarà que algun cop he somiat,
jo, molt més fresc que el gebre, quasi una gota,
d’on floreix la voluntat, més clara que l’orgull.

I algú proper, per a mi irreal, també
pensarà: joves són els nostres avantpassats,
la llengua, el llinatge, l’herència lírica.

Qui l’ha de plorar, si encara no ha passat?
És encara aquí, ple, en les seves paraules,
alegre i etern, càlid com la semença.

22 de maig 2009

Pensa com donar sentit

Jan Kasper

***

Pensa com donar un sentit
a les runes que romanen:
l’herba agostejada, la maculatura
de paraules elevades, el turment de la vellesa.
Cada instant nostre, una palleta
a l’aigua. No hi podem fer massa;
cap saber, ho saps bé, no és
cap salvació. Probablement només
durarà el que ens supera, el que
nosaltres, mortals, aconseguim estimar.

Les mosques brunzeixen als vidres.
Miro com omples a la cuina pots de cireres
sucoses. La teva mà cada vegada
quan es troba amb el vidre descobreix
l’impossible; també es converteix en vidre.
Per sota de la pell transparent
s’estenen camps, camins, rius
i ciutats. El sol surt, el sol es pon.
Ben bé igual com aquí,
obedient a una regla eterna. 

21 de maig 2009

Crepuscle

Ivan Kordić va néixer el 1945 prop de Mostar. Ha publicat més de deu llibres de poemes. Està considerat un dels poetes més originals de la seva generació. La seva obra s’ha traduït a diverses llengües. 


CREPUSCLE

Tantes són les coses inútils
exigint una mirada nostra
com si fos argila tova
s’hi enfanga el món

De què els serveix el venedor de gelats
de què els murs rígids de la ciutat històrica
les antigues escultures els antics quadres
els trens i els navegants

Tot el que és antic ple d’osques
com fetes per un cisell adopta
una nova forma
Hi ha una transformació
com si l’aigua s’apropés per sota

Després una torba llotosa i humitat
Un incendi de quadres recordats
El buit al teu voltant

20 de maig 2009

El retorn d'A

Wojciech Bonowicz


EL RETORN D'A

Diguem que tens més de deu deixebles
i ells escriuen els teus somnis i fins i tot
et justifiquen quan estàs irritat. Vas per un camí
tan tort d'una confusió a una altra fins que esdevé
una religió que ja no pots aturar.
A la fi allargues el braç i què veus? Veus
que si furgues bé en la foscor
sempre es troba alguna cosa no descoberta
que encara no té importància. 

19 de maig 2009

Plata i quars

Łukasz Jarosz (1978) és poeta, canta i toca la percussió en el grup Lesers Bend. Publica el primer llibre en 2006 i guanya un premi a Polònia pel millor primer llibre de poemes. El 2007 publica el seu segon llibre.

PLATA I QUARS


Des del matí els treballadors arrebossen les parets humides.
Sota el bosc la carn es podreix, el vent ha assecat l’os.
He intentat trobar-me entre papers i coses.
Aïllar-se, cobrir-ho tot, tancar la porta.

Les fulles s’esgrogueeixen de la suor, en els genolls pelats
la sang s’ha assecat. Buscava la frontera entre les brases i la cendra,
corria per un llac en un somni, les branques m’arrencaven les parpelles,
el guix tot pintat de fluorescent s’ha esberlat com una petxina.

Intento trobar-me entre les paraules, a què he dedicat
tant temps. Pesco una xarxa, escatinyo en la memòria
una trinxera poc profunda. Enmig de la plata i la brutícia
hi ha quars i pedres – arraulit en la no pirita, l’or dels estúpids.

18 de maig 2009

L'antològica dona de Lot

Justyna Radczyńska va néixer el 1965. Té dos llibres de poemes publicats. Porta dues pàgines a internet dedicades a la poesia polonesa més recent i alternativa.

L’ANTOLÒGICA DONA DE LOT


la teva gent es revolta
poblen la capa inferior
les parelles no s’estimen

quan tornis anirem
entre molts altres
al Holiday Inn a Sodoma

hi ha un lloc baarec
on es queda la dona de Lot
tenia algun nom?
perquè tots diuen
la dona de Lot, la dona de Lot

mil poemes en llengües
confoses per aquesta pregunta
i fins i tot un petita antologia
a Modern Hebrew Literature

perquè a causa d’ella
es paga cara la sal i plora salat
perquè algú ha de ser culpable
fins i tot si no té nom

tan sols un home
(i una antologia)

15 de maig 2009

James Joyce va dormir aquí

La primera vegada que James Joyce va anar a Trieste es va equivocar, i en lloc de baixar en la ciutat que actualment pertany a Itàlia, ell i Nora van baixar a Ljubljana. Era la nit del 19 d’octubre de 1904. S’hi van quedar una nit. Uns diuen que van dormir a l’estació; altres, que van passar-la en un parc, on es van lliurar a actes immorals en un banc. Són diverses les interpretacions per explicar per què es van equivocar. S’afirma que segurament l’autor irlandès pensava que havia arribat a Trieste. Però és ben poc probable, tenint en compte que en aquell moment Trieste era el port més important de l’imperi austrohongarès, i l’estació de Ljubljana devia mostrar una imatge encara molt més desoladora de la que té en l’actualitat. Sobretot si s’hi arriba quan és negra nit. Tal vegada, les 12 diòptries en la miopia de l’autor de l’Ulisses hi van tenir alguna cosa a veure. En qualsevol cas, ha estat utilitzat com un motiu de creació literària per a autors eslovens. Aquest poema, d’Aleš Debeljak, apareix al darrer número de l’excel·lent revista Literatura. 



JAMES JOYCE VA DORMIR AQUÍ
Estació de ferrocarril, Ljubljana

Com s’esforça perquè ella miri enrere, per la finestra entreoberta,
a través de l’espessa tela de les cortines que encara pengen dels dies
d’estudiant, Venècia i l’estació imperial de Viena que passen pel davant,
a mig camí de l’escola, com amb prou feines lletreja els noms, les inscripcions

en les vil·les burgeses i en estacions de pobles, puja l’argent viu,
parent de la mort. De l’estat de coses no pots jutjar pels vidres
trencats i amb la boca oberta no està bé menjar records,
però eres tan bella, quan la línia d’autobús et duia

entre la universitat i una habitació millor al barri, amb el teu amant
i el bitllet de tornada. Ara sé que el cucut no fa el seu niu,
s’allotja en llocs d’altri: es casa amb un dels amos, l’altre
l’expulsa a les Hèbrides. No tornaré com tu, em quedaré

aquí. És cert que era ben merescut, encara que no fos inclòs
en el projecte, un xoc breu, un viatge llarg, quan ja no t’he vist
més. Vas seguir avall per l’altra via i l’illa verda
és ara la teva nova casa, i a mi m’has sentenciat a ser una visió.

14 de maig 2009

Simplicius, inquisidor peripatètic...

Seweryn Pollak

SIMPLICIUS, INQUISIDOR PERIPATÈTIC A L’HERÈTIC ANOMENAT GALILEO GALILEI

Si no parles com jo t’he ordenat, 
no diràs res. Davant d’un mirall pots
apagar tots els llums i quedar-te en la foscor,
pots dir aquesta veritat teva inventada
a la teva vanitat i a aquells estúpids
que en volgueren treure un coneixement inventat.
Rodeja’t de miralls i parla’t a tu mateix,
parla a cent justos, ni tan sols deu,
sinó cent: tu, tu sols seràs cent personatges,
parlaràs amb tu en el buit i en la foscor,
i la teva veu no arribarà a ningú, amortida
amb el teu propi alè, la teva inseguretat
i la por que et tallaré posant-te la mà a la boca.
Pots no assegurar-me que tu mateix ho has vist.
Castigar aitals blasfemadors que volen apagar el llum
dels cels i sota els peus retirar amb traïdoria
la terra en què es nodreixen les nacions. No piquis
de peus, sisplau, sigues humil, tingues decència,
i potser algun dia et serà perdonat,
si deixes que el vent dissipi això que dius
i confies sense paraules el silenci del firmament.

12 de maig 2009

Mecanisme

Adam Raczyński (1975) ha publicat dos llibres de poemes. Amb el darrer va guanyar el premi Rafał Wojaczek.

MECANISME


Els dits esbocinen sense ressò el teclat,
l’aire condicionat asseca la gola, els ulls,
rere l’ampla finestra es veuen la rotonda i el cementiri,
els cotxes donen voltes com vitamines escampades,
el cel talla el director en l’obertura de la nit,
el flash d’una breu tempesta recorda una americana suada,
línies violades i un violeta blau marí,
en la fotografia revelada hi ha ulls vermells. 

11 de maig 2009

I està dit

Paweł Sarna (1977) és critic literari i poeta. És autor de tres llibres de poemes i d'un volum d'assaigs. Col·laborador habitual de revistes literàries. Actualment, viu a Katowice. 



I ESTÀ DIT

Al final del camí més calorós pel qual et tocà arrossegar-te
trobes una dona que de tant en tant convenia amb tu
que a partir d'ara significareu un per l'altre. I trobes
parents llunyans que banyen els seus fills en cossis
de xapa. I abans que preguntis si creuen en la conversió
de les bruixes i dels seus homes i dels seus menyspreables
bastards t'escopiran i cada un per damunt de l'espatlla esquerra.
I abans que diguis que no lluny d'aquí un riu es desbordà
en un lloc com aquest i en gent com ells et faran
tornar allí d'on vingueres. I tindran tota la raó.
I està escrit: per aquesta frontera no passaràs
clandestinament. Fins i tot, si aquí no t'afecta cap ritu.
I començaràs a creure en els àngels.
I sabràs que dos d'entre tots ells són misericordiosos.
I espantadís és l'Àngel de l'Eutanàsia.
I dropo és l'Àngel de l'Anestèsia.

10 de maig 2009

Adam i

Ryszard Chłopek va néixer el 1979. És poeta i crític literari. Viu a Gliwice.

ADAM I


I d'on ve aquesta por contínua, quan arrenco la cua
de la poma i la llenço. L'edifici de l'estació
rere la meva esquena i altres edificis davant meu.
Sobre tots nosaltres els núvols i un vent
aixafat. He preguntat per l'hora i puc mostrar
en el mapa la ciutat on em trobo. També sé
qui sóc, on he nascut, així com sé altres
històries, de la meva i la no meva vida. La poma
és dolça, el suc esclata i regalima. M'eixugo
amb la màniga, sec a la vorada.

I d'on ve aquesta por contínua quan la ciutat
no dorm. No s'apropa ningú. Volten les patrulles.
És alguna cosa més que un bloc? Ho veig, la gent
xiuxiueja. Rere seu arrosseguen ridícules línies del temps.
Aixeco una de les pedres sota els peus. Miro.
Han escapat dues formigues, una tercera roman i mira.

I d'on ve aquesta por contínua. Regalima el suc.
Rere meu hi ha d'haver en algun lloc la cua de la poma
que m'estic acabant, i algú hi construí una estació, i després
hi afegiren altres edificis. Ara, la gent els uneix
amb invisibles senders trepitjats en l'asfalt.
Les capes de la pell es queden als mitjons.

I d'on ve aquesta por contínua. Precisament existeixo.
No hi ha cap prova perquè no sigui així. En general,
cap prova. Rere meu hi ha la cua; davant meu,
altres coses. I sobre tot això núvols plans en aquesta
època de l'any en la vella i foradada flassada del cel.

9 de maig 2009

Segueix

Un altre poema de Wojciech Bonowicz.


SEGUEIX

Primavera, quan començaren a cavar en el lloc
on enterràrem una pilota. I on més d’un cop
vaig separar la terra amb un ganivet. Perdíem
sovint, tots. La primavera entre nosaltres.

Estiu, quan la rasa ja era tan profunda
que els que hi saltaven demanaven
ajut tot plorant. I jo recordava el matí
després del trasllat. L’estiu entre nosaltres.

Tardor, quan els inversors tenen pressa i l’esperança
que el treball es retardarà llostreja els obrers. I de nou
jaiem a l’herba cansada de la xafogor i del nostre
pes. Perquè jaiem com troncs. La tardor entre nosaltres.

Hivern, quan et recordaves d’abrigar-me força.
Pugem la muntanya esbufegant i fingint
que això ens acosta. I des d’aquí es veu com la ciutat
creix, sedueix i es lliura com sempre. L’hivern entre nosaltres.

8 de maig 2009

Una barca endarrerida

Stevan Raičković (1928-2007) va néixer a Neresnica (Sèrbia) ha publicat més de 15 llibres de poemes, i també volums de prosa, de notes, de memòries, 9 llibres d’assaigs, 7 llibres de poesia per a nens, i també ha traduït del rus, de l’italià (Petrarca) i els Sonets de Shakespeare.


UNA BARCA ENDARRERIDA

Sempre en aquest mateix banc d’un parc
petit a la cruïlla de les avingudes
a l’hora que la gent torna de la feina
un home s’asseu a la vora com si fos
tan sols per un moment per descansar
o amb els ulls ben oberts
somniar en alguna cosa de la seva vida
que dia rere dia s’allunya de la riba
i ara talment una vella barca ancorada
es bressola en l’extensió del parc
quan vaixells plens de mariners amb el soroll
de les sirenes passen amb ostentació prop
del seu casc i desapareixen en hospitalaris ports.

7 de maig 2009

La història que s'omple

Seweryn Pollak



***

La història que s’omple de nous noms
que desapareixen successivament, se’n van
com si fossin sants arrencats del calendari,
sense despertar ni còlera ni esperança,
la història, que es compleix cada dia,
dia rere dia llençant els esdeveniments
per tanda com fulles tardorenques esgrogueïdes,
inesperadament es fa realitat.
Al començament és fantasmagòrica com un reflex
a l’aigua, com un núvol, com un riu que flueix,
esdevé cada cop més clara, amb formes
compactes, visible des de la llunyania
i per ella Mene Tekel passa el dit.

6 de maig 2009

Jec a la gespa

Maciej Cisło va néixer a Olsztyn el 1947. És poeta i assagista. Ha publicat 6 llibres de poemes. Viu a Varsòvia.


JEC A LA GESPA

Jec a la gespa; al cel es veu un planador.
Olsztyn; casa meva, al límit de la natura i la cultura;
amb una orella copso la veu de la sirena a la fàbrica;
amb l’altra, la sirena mítica, vora el bosc, al llac.

A quart de bàsica, bella com un poltre 
(serrell, pestanyes, “cua de cavall”), Ewa R.
Ens trobarem algun altre cop? Hauria
d’existir un país de les no trobades realitzades.

Levitava fàcilment en els somnis; avui
he de construir totes aquestes bastides de paraules,
per poder, encara que només sigui un mil•límetre,
separar-me de la terra.

5 de maig 2009

Escoles de traducció

ESCOLES DE TRADUCCIÓ

El cas de les generalitzacions sempre és problemàtic. Evidentment, no tot és blanc o negre, encara que en alguns casos estiguem molt a prop de la realitat. 

Què ha de fer el traductor d'aquest text indubtablement genial? [fa referència al poema Tu, que a l'home senzill has causat dany, de Czesław Miłosz] Existeixen dues escoles de traducció: la primera, predominant al món occidental, intenta atènyer (amb diversa fortuna) una exactitud literal i en nom seu sacrifica la majoria dels elements formals del poema. Per altra banda, la segona escola considera que el sentit de la peça rau en la consonància de tots els seus components rítmics, fonètics, gramaticals, semàntics i altres. En una traducció literal, aquesta consonància desapareix del tot (o quasi del tot). Transvassar tot aquest entramat a una altra llengua és impossible, però es pot crear un equivalent funcional, és a dir, un entramat poètic i lingüístic fortament trenat que creï un significat compost (encara que no correspongui exactament al significat de l'original). A les característiques estilístiques de l'original haurien de correspondre les característiques de la traducció, no necessàriament similars, però sí que puguin jugar el mateix paper en el context de l'altra llengua. En tercer lloc, cada text literari es caracteritza per tenir un ritme que només a ell li és propi, de llocs forts i dèbils, “sorprenents” i “imperceptibles”, que han de ser copsats. En aquest moment, desapareix la literalitat, i de vegades (i això tant en el cas de traduccions excel·lents, com en el cas de les fallides) no en queda ni el menor rastre. Precisament, és aquesta escola de traducció la que predomina a l'Est d'Europa, principalment en els països eslaus i a Lituània. 

Tomas Venclova: “Autocrítica del traductor”

TU, QUE A L’HOME SENZILL HAS CAUSAT DANY

Tu, que a l’home senzill has causat dany
I que rigueres del seu perjudici,
Envoltat de bufons com a seguici
A fi del mal i el bé mesclar amb afany.

A pesar que tothom se t’inclinés
Atorgant-te virtut i saviesa,
Forjant medalles per la teva empresa,
Contents de viure encara un dia més,

Sigues ben caut. El poeta recorda.
El pots matar, i un altre ja haurà nat.
Converses i actes, tot serà gravat.

Mereixeries, un matí glaçat,
La branca que el pes torça i una corda.

Washington, 1950

Dins Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000), Barcelona, Proa, 2006. Trad.: Xavier Farré

4 de maig 2009

Consol

Wojciech Bonowicz (1967) és poeta i periodista. Treballa per al setmanari “Tygodnik Powszechny”. Ha publicat sis llibres de poemes i una biografia de Józef Tischner, ha obtingut dos premis de poesia pels seus llibres, i un altre, així com també la biografia esmentada, han estat nominats per al premi Nike. Viu a Cracòvia.


CONSOL

Per què t’han triat justament a tu? No ho saps,
és fosc, penses. Vas cap a la finestra:
a fora hi ha ordre, i tu dins d’aquest ordre
com si el jutgessis des de qualsevol lloc. No saps

si la foscor segueix treballant i com ordena les coses.
Diverses accions en tu, diverses històries obertes.
Una és particularment dolorosa com un moviment contra tot.
Una finestra: els ulls alcen línies platejades del terra.


3 de maig 2009

De nou s'anuncia

Marjan Strojan és poeta, traductor i redactor cultural de Ràdio Eslovènia. Considerat com un dels millors traductors de literatura anglesa, ha estat premiat dos cops, per les traduccions del Beowulf, i del Paradís perdut de Milton. Amb el seu tercer llibre de poemes va rebre el premi al millor recull de l’any 2000. Després, ha publicat un quart llibre El dia que m’estimis, del que prové aquest poema. 


DE NOU S’ANUNCIA

De nou s’anuncia alguna cosa, no el vespre,
no el silenci del xiprer, del mur, de les passes
en l’herba, que dóna pes a les hores, al dia
una direcció que el peu recorda en la foscor.
S’obre allò que no és en la naturalesa.
Tallant com una pedra esmolada per la sal,
amb l’alarma d’un batent que des d’aquest matí
sense vent colpeja el marc de la finestra,
s’obre no en els camins transitats.
De nou s’anuncia alguna cosa que fa mal.

2 de maig 2009

Cariàtides

Krystyna Lars (1950) va néixer a Ełk. Ha publicat 4 llibres de poesia. Juntament amb Stefan Chwin ha col·laborat en altres llibres.


CARIÀTIDES

Unes gotes cristal·lines, feridores, de la pluja vespral
com bales de plom colpegen fortament
en la superfície de l’aigua damunt el meu cap
tremolant en el foc tibada pel dolor

Són davant meu en una ombra monòtona
dones amb un tronc negre inflat
amb un embrió sota el cor com una medusa vermella
caient en una foscor llacorosa

Els seus peus enfonsats en una plomosa foscor
perforada de sobte per una estella punxeguda de llum
lentament la boca negra de la terra mossega
amagada sota les xapes de la ferralla rovellant-se

I tan sols l’aigua empassa sense soroll
el seu alè tancat de cop en les bales blanques
esprement en les venes obertes del mar refredat
solcs flamejants de sang transparent