Amb aquest poema de Janusz Drzewucki s’acaba el diàleg que vaig encetar fa uns dies. El carrer Miodowa és troba al barri de Kazimierz, l’antic barri jueu, que no pas gueto. En aquest carrer, avui dia hi ha una de les sinagogues més belles de Cracòvia, la sinagoga Tempel, i també es troba un dels dos cementiris jueus que hi ha a la ciutat. Es coneix com a nou cementiri. És a partir d’aquest darrer lloc que situem el poema de Drzewucki (i de retruc, el meu de demà). Aquí es poden veure fotografies del cementiri nou del carrer Miodowa.
CARRER MIODOWA A CRACÒVIA
Izaak Peiper i Ignatz Frey dormen fa temps.
Només els parlen les cendres,
els ossos i la terra podrida, embullada
en l’espessor dels gemecs. No hi ha ningú
que els vulgui visitar, ajupir-se davant
del seu recer petri, la seva sòbria
cova de pedra sorrenca.
Una nit encesa fins al blanc
i el dia perforat per la foscor
d’un abisme sobtat, en què ganyolen
les ànimes dels assassins morts
tràgicament. Ningú no els parla,
perquè ningú no té dret d’adreçar-se
a les cendres de la vida i de la mort.
I amb tot, us intento entendre,
inhàbils i ridículs, cecs i sords,
que esteu a les nostres portes
amb el sol prec d’un kadish.
CARRER MIODOWA A CRACÒVIA
Izaak Peiper i Ignatz Frey dormen fa temps.
Només els parlen les cendres,
els ossos i la terra podrida, embullada
en l’espessor dels gemecs. No hi ha ningú
que els vulgui visitar, ajupir-se davant
del seu recer petri, la seva sòbria
cova de pedra sorrenca.
Una nit encesa fins al blanc
i el dia perforat per la foscor
d’un abisme sobtat, en què ganyolen
les ànimes dels assassins morts
tràgicament. Ningú no els parla,
perquè ningú no té dret d’adreçar-se
a les cendres de la vida i de la mort.
I amb tot, us intento entendre,
inhàbils i ridículs, cecs i sords,
que esteu a les nostres portes
amb el sol prec d’un kadish.
Comentaris