La capacitat de detenir l'instant, de fer que els detalls que ens rodegen adoptin una dimensió pròpia en el moment de destacar-los, és una de les grans virtuts del poeta suec Lars Gustafsson (1936). Un poètica que m'és molt propera.
SONET XVII
Una tempesta. Tardor. Els arbres amaguen la lluna.
Una mirada al noi deficient a la taula,
escurant el que queda al bol. Aquesta terra,
aquest vent càlid. Ara d'un llac fosquejant
m'arriba una forta olor, com la d'un cos ofegat
flotant sense que ningú el rescati. I, fet per a la vida,
camino per l'herba, busco un mot: un mot
per expressar l'olor humida de la tardor, la lluna
que mira inquieta tot això, la nit que tan sols
es fa més intensa, el quadre groc de la finestra
que il·lumina un tros d'herba, la terra humida
que fa olor a peres podrides, el gat que sotja,
astut, entre els matolls. No plovia.
I jo necessitava un mot com aquell.
Comentaris